La Xina, la civilització vertical (2)

 

 

 

   Segons les dades
oficials de l’administració xinesa, la població urbana va passar de 172 milions
d’habitants, a l’any 1978, a 502 milions, a l’any 2002 (Sense comptar Hong Kong
ni Macau).  La major part dels nous
ciutadans procedien de les àrees rurals; eren ”treballadors migrants”.

Segons xifres oficials publicades a
10.04.2011, la població urbana de la Xina s’havia elevat a 665.570.000
habitants, que representen el 49.68 per cent de la població total del
país.  És a dir que actualment, a
l’agost del 2011, la població urbana supera a la rural.

Que les grans ciutats (i en especial les
de les ZEE) poguessin absorbir  una
immensa massa de treballadors migrants procedents de les àrees rurals (una
massa major que la de la població  dels
Estats Units) és una demostració del poder de les idees de Deng Xiaobing.

Podria semblar que la revolució
industrial xinesa ha seguit les pautes de les revolucions industrials
clàssiques del segle XIX. Però seria una apreciació errònia. La R.I. xinesa no
és provocada per una expansió capitalista, sinó per un desenvolupament
”socialista segons les característiques xineses”, segons el projecte de Deng.

Respecte a l’inaudit creixement de la
població urbana de la Xina. Allò que amaguen els mitjans ”occidentals”:   Que els treballadors migrants de les
ciutats, d’immediat, obtenien una millora del seu nivell de vida. Aconseguien
uns ingressos més elevats i tenien accés a les ofertes socials de la ciutat.

Que, a diferència de les grans ciutats
del món capitalista, a les megalòpolis xineses no han aparegut àrees urbanes
degradades on es concentra allò que Marx denominava ”lumpenproletariat”. 

    A les grans ciutats xineses no existeixen
els suburbis de ”favelhas”,  ni els
”Harlem”, exemples de marginació social i d’expansió de la criminalitat.

La inexistència de suburbis degradats
a les grans ciutats industrials xineses no és una casualitat, és el
resultat de l’aplicació de l’ideari d’En Deng.

Amb la consigna de ”laissez faire laissez
passer”, sorgien les monstruoses
ciutats industrials, ciutats que eren el resultat de bestials
concentracions de proletaris, ciutats que creixien o decreixien segons els
plans econòmics de la classe capitalista.

Amb les consignes de Deng, el
desenvolupament de les grans ciutats industrials xineses era el resultat d’una
estudiada planificació econòmica i social segons els interessos de la nació.

El Govern central, el PCX, els urbanistes i
el governs i les organitzacions locals
idearen programes socials de manera que els treballadors migrants a les
ciutats tinguessin accés a l’habitatge.

La civilització vertical.
Als anys 1980, amb el desplegament de l’ideari socialista de Deng, començava
el que es denominaria ”Civilització Vertical”.

Tan bon punt es posà en marxa la nova
política, va esclatar un frenesí d’activitat empresarial en especial a les ZEE.
Els centres industrials abastaven uns índex de creixement inaudits que superaven
els d’Europa  del segle XIX.

L’expansió industrial significava
l’expansió de les ciutats. El frenesí industrial es traduïa en febre
constructora: edificis fabrils, magatzems, centres comercials, oficines, trens
metropolitans, ferrocarrils, ports i aeroports, etc. Però on era més evident la
febre constructora era a l’aixecament dels grans edificis d’habitatges.

Allò mai vist:  Des de 1980, durant tres dècades, prop de 400 milions de persones
de les àrees rurals han esdevingut nous habitants de les ciutats.

Seguint l’ideari dengià, les diverses
administracions establiren – i mantenen fins avui – un colossal sistema per tal
de facilitar la compra d’habitatge als treballadors.

De bell antuvi, la febre constructora a les
ciutats xineses fou regulada, ordenada i orientada per les administracions
públiques (o sigui, socialistes).

A destacar:  el sistema xinès per facilitar l’accés a l’habitatge ha evitat
caure en la trampa social de ”les cases barates” a la manera franquista.

Allò que caracteritza les ciutats xineses
és el paisatge urbà dominat absolutament pels gratacels. Les ciutats xineses
han aixecat més gratacels que la resta de ciutats del món.

D’aquesta característica, dels gratacels
omnipresents, deriva ela denominació de ”Civilització Vertical”.  Però haurem de veure que la nova
civilització vertical xinesa va més enllà de l’urbanisme. Haurem de veure que
afecta tots els àmbits socials de la Xina actual.

Jo crec que ha de ser una bona guia veure
l’informe de ”McKinseyandCompany” (un dels equips d’estudiosos de l’urbanisme
més prestigiosos del món) sobre el fenomen de les megalòpolis a la Xina. Vegem
qualcunes de les notícies i de les valoracions que fa l’equip d’En McKinsey.

Així diu que, per
definició, les megaciutats es presten a l’eficiència la qual pot ésser major en
proporció a la concentració de persones, recursos, informació, capital i bens.
Això significa servir als clients,  el
subministrament d’energia i de la informació, així com els serveis més vitals  per als residents urbans, com ara  transport, salut pública i serveis de
seguretat.

A continuació, diu que no és  sorprenent que la urbanització més ràpida
sigui a països com la Xina, on va ésser dirigida per un equip de dissenyadors,
arquitectes, enginyers i especialistes en gestió de serveis. Xina ja té vuit
ciutats amb més de deu milions d’habitants – Pequín, Xangai, Chengdu,
Chongqing, Guangzhou, Shenzhen, Tianjin i Wuhan -. Per a la Xina, amb la seva
alta densitat de població i la seva escassetat de terra cultivable i aigua, el
desenvolupament de megaciutats és probablement l’opció més eficient. Es
megalòpolis xineses seran els centres del treball, la cultura, el lleure i
l’educació.

Referent al procés de l’expansió de la
construcció a la Xina, es pot dir s’ha acomplert l’axioma de la lògica de
Hegel, el que afirma el pas de la quantitat a la qualitat.

Actualment, la Xina és de molt la nació que
construeix més edificis del món. Així, per exemple, com dèiem, la ciutat de
Shenzhen, té més del doble de gratacels que la ciutat de Nova York.

Però no és solament que la Xina sigui la
primera potència en construcció d’edificis. Actualment, la Xina ha fet el salt
qualitatiu, ha iniciat la nova civilització vertical. La Xina és a l’avantguarda
del món en matèria d’arquitectura, urbanisme, tecnologia urbana de
sostenibilitat i de reciclatge, tecnologia ecourbana, comunicació i transport,
i d’altres.  Així, per exemple, més del
noranta per cent dels nous gratacels i de les plantes hoteleres disposen de
sistema d’energia solar integrat. I, més concretament, on informa de que ”la
Torre Pearl River, a Guangzhou s’ha anunciat com la major quantitat d’energia
de gratacels super eficient mai construït.
Les turbines
eòliques, pannells solars, persianes solars, il·luminació intel·ligent, sostres
refredats per aigua, With wind turbines, solar
panels, sun-shields, smart lighting, water-cooled ceilings and state-of-the-art
insulation, the 310m tower is designed to use half the energy of most buildings
of its size and set a new global benchmark for self-sufficiency among the
planet’s high rises. Les turbines eòliques, pannells solars, persianes
solars, il·luminació intel·ligent, sostres refredats per aigua i l’aïllament
tèrmic, la torre de 310 metres està dissenyada per consumir la meitat de
l’energia que la de la majoria de
gratacels de mides semblants i establir un nou punt cde referència
mundial (Font: Jonathan Watts, The Guardian, Regne Unit, 27 de maig 2009) (Podeu
veure més informació a la web Megaciutats
xineses
).

Mentre els mitjans ”occidentals”
continuen presentant a la Xina com a ”economia emergent” en base a
l’explotació d’una gegantina mà d’obra barata, el govern xinès i el PCX i els
mitjans xinesos, promouen el discurs de la moderació i de la humilitat (Entre
altres motius, sembla que els xinesos s’han esforçat per tal d’evitar una
deriva de la guerra freda).

Els polítics i els mitjans de comunicació
nord-americans continuen amb el discurs xovinista que afirma la superioritat
dels Estats Units respecte de la Xina, en tots els ordres.

Però la realitat històrica de les dues
grans nacions és una altra. Al meu parer, s’ha de fer un nou discurs per a
esbrinar quina és l’autèntica realitat respecte els Estats Units i la Xina.

Les estadístiques econòmiques mostren
clarament que la Xina esdevingué la primera potència productora mundial (la
fàbrica del món) a principis del segle XXI.

Tesi: La superioritat industrial de la
Xina actual  significa que els sistema
econòmic i social xinès iniciat al 1978 és econòmicament més eficaç que el dels
Estats Units de la mateixa època.

Tesi: Si la Xina endarrerida del 1978 va
aconseguir superar els Estats Units al 2004 en producció industrial, s’ha de
veure que la Xina accentua la seva superioritat (amb un ritme més accelerat) en
quasi tots els ordres econòmics i socials durant el període 2004-2011.

Les estadístiques mostren que la Xina ha
aconseguit l’autonomia plena en matèria de tecnologia i ciència.

Segons els informes publicats al 2011, la
Xina aporta el major nombre anual de publicacions d’investigació científica.

Tesi: S’ha de preveure que, a partir del
2011, la competició entre la Xina i els Estats Units ha esdevingut un combat de
boxa entre un atleta pletòric i un boxador sonat.

S’ha d’entendre que hem entrat en un
procés d’acceleració de la història, al túnel
desconegut d’una nova era.

Una nova era, on la Xina serà la primera
potència mundial.

Una nova era, a la que no sabem quina serà
la deriva del col·lapse econòmic d’Europa i dels Estats Units.

La denominada crisi econòmica global no
és una típica crisi capitalista.  S’ha
d’entendre que és expressió d’una crisi més profunda; és una crisi del sistema
capitalista  i alhora una recomposició
de l’equilibri de poder entre les nacions a nivell global.

Allò a destacar: L’ascens de la Xina és
un factor determinant de la crisi econòmica d’Europa i els EUA.

El crac financer de Wall Street es produí
a l’any 2007. Però la crisi de l’economia real nord-americana, de l’economia
industrial, es va posar de manifest als anys 1970. Als anys 70, tot de grans
empreses industrials ianquis van començar a tenir greus dificultats
econòmiques. No aconseguiren fer front a la competència de les companyies
estrangeres. A parir dels anys 1990, la competència  indústria xinesa agreujà encara més la crisi industrial ianqui.

L’esfondrament econòmic de la ciutat de
Pittsburgh es presentat com a paradigma de la decadència dels Estats Units a nombroses
publicacions.

Cap allà el 1940,  Pittsburgh, Pensilvània,  era un dels majors  centres de la indústria siderúrgica dels EUA. Era considerada la
capital de l’acer ianqui. La seva població era d’uns 700.000 habitants. Als
anys 70, començà la crisi de la indústria de la ciutat, i als vuitanta es
produí el col·lapse de l’economia de Pittsburgh. Els intents de reconversió
econòmica amb aventures terciàries han fracassat rotundament. Pittsburgh s’ha
enfonsat en una crisi financera perpètua. Actualment, la seva població és de
330.000 habitants. Hi ha tot de barris fantasmals amb cases abandonades (Sobre
el tema, podeu veure un magnífic article a la web La
glòria i l’evisceració Pittsburgh
).

Resumint la qüestió:  Si Xina ha esdevingut ”el taller del món”,
llavors és lògic que els anteriors ”tallers del món” entrin a una fase
d’estagnació.

Tesi: Pretendre rellançar l’economia
nord-americana, com ho pretén el govern, és una falsa pretensió.

Al 1929, la indústria ianqui superava a
les europees en competitivitat i innovació. Actualment, no pot competir amb la
Xina respecte de la major part de les activitats industrials. La indústria
ianqui manté el ceptre industrial en uns pocs sectors industrials, com és
l’aeroespacial. Però aquests sectors industrials són com una pell de xagrí. Són
sota l’amenaça dels nous plans industrials de la Xina.

Al moment present, no hi cap nació ni cap
sector industrial que sigui capaç de fer front a les iniciatives industrials i
comercials xineses.  La inaudita
capacitat de la Xina d’accelerar la producció industrial en nous sectors ha
espantat els seus possibles competidors.

Així, com a exemple destacat:   Mentre
al 2004, la Xina  ocupava un
modest sisè lloc en el rànquing de la producció de  les energies netes, tan bon punt va accelerar la  seva producció d’aerogeneradors i de plaques
solars, en pocs anys, la Xina ha esdevingut
la primera potència mundial.

De l’informe de 2011 de Solar Energy
Industries Association, n’extrec el següent paràgraf:

La Xina va continuar el seu creixement aparentment
inexorable de la inversió d’energia neta, amb un creixement del 39 per cent el
2010 per atraure un rècord mundial de $ 54400000000. In 2009, China surpassed the United States as the number
one nation for installed clean energy capacity, further solidifying its
position as the world’s clean energy powerhouse. El 2009, la Xina va
superar els Estats Units com el número u de la nació de la capacitat
instal·lada d’energia neta, consolidant encara més la seva posició com a
potència mundial d’energia neta. With a staggering
$45 billion invested in wind, China was able to drive installation of 17 GW of
additional wind energy generating capacity. Amb una sorprenent suma de
45 mil milions invertits en energia eòlica, Xina va ser capaç de conduir la
instal lació de 17 GW de capacitat addicional de generació d’energia eòlica. Another $4.7 billion was invested in the solar sector,
as China begins reaching for its new goal of 20 GW of installed solar energy by
2020. Un altre $ 4,7 mil milions es van invertir en el sector de
l’energia solar, ja que la Xina comença a assolir el seu nou objectiu de 20 GW
d’energia solar instal.lada per 2020. It also has
a target of installing 150 GW of wind power by 2020. També té l’objectiu
d’instal lar 150 GW d’energia eòlica per a l’any 2020. China has also established itself as the world’s leading
clean energy manufacturer, producing almost 50 percent of all wind turbine and
solar module shipments. Xina també ha establert com a líder en la
fabricació d’energia neta del món, produint gairebé un 50 per cent de tots els
aerogeneradors i els enviaments de mòduls solars”.
No hauria de dir que el lideratge de la indústria xinesa de
aerogeneradors i pannells solars fa pols el mite de la mà d’obra barata xinesa.
L’empresa xinesa Suntech Power, líder mundial de producció de pannells solars,
va obrir la seva primera planta  a
Arizona, EUA, al 2009.
Com a exponent de la nova civilització, vegeu aquesta informació sobre
els projectes de Suntech Power:  ”El
compromís de Suntech amb els més alts estàndards de conservació dels recursos i
protecció del medi ambient s’estén a les seves pròpies instal·lacions, incloent
la seva nova seu a Wuxi (Wuxi, a prop de Xangai, és una megalòpolis de sis
milions d’habitants). La nova seu de Suntech incorporarà una àmplia varietat de
tècniques d’arquitectura de medi ambient, incloent la calefacció geotèrmica, de
refredament per convecció, l’ús extensiu de la llum natural, el reciclatge de
l’aigua de pluja, i una façana solar de 1 MW, dissenyada amb l’objectiu de
generar el 85 % de les necessitats energètiques de l’edifici”.headquarters will
incorporate a wide variety of environmentally friendly

    El doctor Zhengrong Shi
no es cansa d’animar  a més científics i
enginyers a utilitzar la  tecnologia per
a canviar el món i a la recerca de solucions per al nostre futur energètic. Les
seves declaracions a la revista Physics World, febrer del 2009, són molt orientadores:  ”L’objectiu de la indústria solar és reduir el cost
i el preu dels productes d’energia solar fins al punt de l’electricitat
generada és igual o inferior al cost de l’energia procedent de la xarxa. Once we reach grid parity, mass adoption of solar
technologies will occur without government subsidies, and increased use of
solar power will help us tackle issues like global warming, environmental
pollution and energy security. Un cop arribem a la paritat de xarxa, l’adopció
massiva de les tecnologies solars es produeixen sense subsidis del govern, i el
major ús de l’energia solar ens ajudarà a fer front a qüestions com
l’escalfament global, la contaminació del medi ambient i la seguretat
energètica. To meet this goal we have
a number of cost-reduction initiatives under way, including reducing the cost
of silicon by improving how we source it; increasing the conversion efficiency
of our solar products (which simultaneously increases power output per unit
area and reduces production costs); and improving production efficiency through
greater automation and lean supply-chain management. Per complir amb
aquest objectiu comptem amb un nombre d’iniciatives de reducció de costos en
curs, incloent la reducció del cost de silici mitjançant la millora de la forma
en què aquest és un recurs, l’augment de l’eficiència de conversió dels nostres
productes d’energia solar (que al mateix temps augmenta la producció d’energia
per unitat de superfície i redueix els costos de producció ), i millorar
l’eficiència de la producció a través d’una major automatització i gestió de la
cadena de subministraments magra”. This article originally
appeared in the February 2009 issue of Physics
World

Actualment, el doctor Shi és a punt d’aconseguir un dels seus objectius
essencials: que el cost d’obtenció d’energia elèctrica solar sigui igual o
menor que el de la tèrmica.
Allò a subratllar:  Tot i que
Austràlia va oferir satisfacció intel·lectual a En Zhengrong Shi, fou el govern
local de la ciutat de Wuxi, al 2001, el qui va obrir al doctor Shi  la possibilitat de muntar una empresa de
tecnologia fotovoltaica. El govern de Wuxi no només oferia suport polític, sinó
que va concedir el crèdit financer  de 6
milions de dòlars per a la construcció de la fàbrica de Suntech Power. Per
suposat, aquesta iniciativa tenia el suport del govern central, del PCX,
d’associacions ciutadanes,  de les
associacions de físics i d’enginyers,
de la Universitat, i de la Banca xinesa.
La Xina, civilització vertical, jo deia. I, efectivament, la major part
de la població urbana viu a grans edificis, quan no a impressionants gratacels
que fan petits els dels EUA.
De continuar com fins ara el ritme frenètic d’edificació, es calcula que
al 2020 la població urbana xinesa s’acostarà a la xifra de mil milions
d’habitants.
Actualment, la Xina és la primera potència constructora del món. Però
allò a destacar és que la quasi totalitat del nous edificis són construïts
segons normes estrictes de respecte medi ambiental i d’estalvi energètic.
Massivament, els nous edificis van coberts amb un sostre de pannells solars.
Per comparació: mentre a la Xina els edificis amb energia solar arriben al 90 %
del total, als Estats Units no arriben al dos dígits  (I a la Catalunya insular no hi ha cap edifici de plaques solars
que autogeneri l’energia que consumeix).
La Xina ocupa el primer lloc en el rànquing de construcció d’edificis. I
també el primer lloc en producció d’ascensors i d’escales mecàniques.
Però la verticalitat xinesa s’ha de veure no solament per la quantitat
d’edificis construïts, sinó per situar-se a l’avantguarda de les tecnologies
més decisives per a l’avanç de la humanitat. Com succeeix respecte de la
tecnologia de la producció d’energies renovables.

A
les seves declaracions subratlla el doctor Shi que el silici – matèria prima
per a la fabricació dels pannells solars – és un dels minerals més abundant de
la naturalesa alhora que l’energia de la llum del sol és inesgotable. I
assenyala que no es tracta solament  de
disposar d’unes noves fonts d’energia, sinó que la implantació de l’ús
d’energies netes  significarà la
revolució mediambiental i la fi de l’escalfament global.
La civilització vertical xinesa no és simplement un conjunt de sistemes
productius d’alt rendiment econòmic.
Aquesta alta capacitat productiva és al servei de les amples masses
treballadores xineses.
La civilització vertical és clarament socialista. Més encara: com
declaren els mitjans xinesos – i les Universitats -, els guanys de la
civilització han sigut possibles en base al desplegament del ”socialisme a la
manera xinesa”.  I l’ideari marxista és
present a tots els fòrums de debat de la Xina.

 


El Partit Comunista Xinès és l’organització de
masses més ample del món, amb uns vuitanta milions de membres.
Però allò que és la garantia de la seguretat dels fonaments socials de
la Xina és l’assumpció del socialisme marxista per part de les amples masses
treballadores xineses.
Les amples masses xineses assumeixen com a pròpia la civilització
vertical de la República Popular de la Xina .
Entenen que ells són els autèntics creadors de la nova civilització
socialista.
Les amples masses xineses combreguen amb el PCX en la denúncia de la
hipocresia i de la mentida d’Occident.
Precisament, l’agència de notícies Xinhua, 19.07.2011, denunciava
l’escàndol del diari de Rupert Murdoch, News of the World, dient:  ”Recentment, News of the World, un
diari en News Corporation, va ser tancat com a conseqüència de l’escàndol de
hacking telefònic. Some experts in Beijing and
Shanghai believe that this incident directly exposes the inherent money-seeking
nature of Western media today, and the false nature of the concepts of
“freedom”, “impartiality” and “human rights” that they have long bandied about.
Alguns experts a Beijing i Xangai creu que aquest incident exposa directament
els diners inherents a la recerca de la naturalesa dels mitjans de comunicació
occidentals d’avui, i la falsedat dels conceptes de “llibertat”,
“imparcialitat” i “drets humans” que des de fa molt de
temps boca en boca. As the scandal has continued
to develop, it has become a major assault on the model of media supervision and
control in the West. A mesura que l’escàndol ha continuat desenvolupant,
s’ha convertit en un gran assalt sobre el model de supervisió i control dels
mitjans de comunicació a Occident”.
Les amples masses xineses han fet seves les tesis essencials del PCX.
Tesis que, en una breu presentació, fan la següent bateria:

1.    La declarada (pels mitjans occidentals) premsa lliure  és una mentida.  La premsa a Occident és una empresa capitalista;  és al servei dels interessos ideològics de
les elits i, per altra banda, té per objectiu particular l’obtenció de
beneficis.   La declarada llibertat
d’expressió és, per tant, una estafa.

2.       Semblantment,  el denominat sistema democràtic és un frau.
En tot temps l’exercici polític és mediatitzat per les elits econòmiques i
socials.

3.      Els capitalistes parlen  de
llibertat i dels drets humans, però els Estats Units i les potències
europees continuen amb les seves pràctiques imperialistes i colonialistes.

4.       Els mitjans capitalistes
exalcen la bonesa del sistema capitalista per produir riquesa i benestar. Però
és un fals exalçament.

5.        De manera semblant, els
mitjans dels Estats Units proclamen constantment la superioritat moral en drets
humans de la societat nord-americana.
Però la proclama és falsa; de fet, les elits ianquis són nius de
corrupció.

6.       Als països capitalistes no hi
ha promoció social.  La proclamada
igualtat d’oportunitats és una estafa.

Fa temps (probablement des del 1998) que les
amples masses xineses van entendre  (van
veure per pròpia experiència) la tremenda superioritat del règim socialista de
la Xina. Així, en aquesta darrera dècada, els obrers han vist que els seus
salaris s’havien multiplicat per quatre, i que l’espai d’habitatge per persona
havia crescut de vuit m2 a 16 m2, i que els nous habitatges eren més avançats i
còmodes, i que disposaven d’energia més barata, i que disposaven de metro
suburbà més ràpid, còmode i barat, i que tenien fàcil accés als trens de gran
velocitat i al transport  aeri
(transport que també s’havia multiplicat), i que tenien  fàcil accés als nous hospitals i als serveis
de salut, i que l’accés a Internet era al seu abast (a finals del 2010, els
internautes xinesos eren més de 470 milions) i que els seus fills disposarien
de mes avantatges per a accedir a la Universitat (Com era de preveure, la Xina
és la primera nació en nombre d’estudiants universitaris).

En contra de les mentides dels mitjans occidentals,
les amples masses de camperols xinesos
també han viscut el boom de l’expansió econòmica. A partir de 1982,  els pagesos foren els empresaris de les
seves pròpies explotacions agràries (formalment figura que aquests pagesos són
arrendataris de les terres propietat de l’Estat). I no és el cas que el món
rural restés marginat, ans al contrari també va participar intensament al
procés de mecanització i modernització de les explotacions agràries.

A més a més, els pagesos ha saludat amb
entusiasme la construcció de grans preses que regulen el cabal dels rius de
manera que salven de les nefastes inundacions tradicionals.

Un altre innovació que ha produït grans
beneficis al món rural ha sigut el desenvolupament a gran escala de les
comunicacions, en especial les de la
xarxa ferroviària.

Però no és solament que el món rural xinès
es modernitza;  allò que s’ha de dir (i
no diu la premsa capitalista) és que la major part d’àrees rurals de la Xina, a
partir del 2002, es van  començar a
participar de la  verticalitat, en el
sentit que es produí un salt qualitatiu de la modernització agrària.  Es va iniciar l’era de la utilització
eficient de l’aigua. I l’era de l’eficiència agrària per mitjà de la
tecnologia.

És cert, emperò,  que la nova era del món rural encara no ha aconseguit frenar
l’emigració rural cap a les grans ciutats industrials. Actualment, centenars de
milers de joves agricultors a l’hivern deixen la granja familiar a cura dels
pares ancians i es traslladen a la ciutat a la recerca  de salaris superiors als guanys de la
granja. En general, els guanys  dels
treballadors a les àrees rurals són una tercera part dels salaris dels
treballadors urbans. Segons dades de la premsa xinesa, el salari mitjà diari a
les  grans ciutats és de 150 iuans (25
dòlars) mentre que el de les àrees rurals és de 865 dòlars anuals (Aviso el
lector que el nivell de vida dels treballadors xinesos urbans, al 2011, és
major que el dels treballadors catalans).

Malgrat això, als darrers temps sembla que
s’inicia un canvi de tendència. La premsa xinesa recull les estadístiques de
2010 segons les quals l’ingrés per càpita dels residents rurals va ésser de
5919 iuans (896 dòlars), un 14’9 % d’augment respecte al 2009.  Això significa que, per primera vegada en una
dècada, el creixement dels ingressos dels camperols xinesos ha  superat el dels residents urbans el qual va
ésser de l’11’3 % (China Daily, 02.01.2011).

Sigui com sigui, la incorporació del món
rural xinès a la verticalitat sembla irreversible.
Vegem com es manifesta aquesta verticalitat a les àrees rurals. En
principi, l’aigua és propietat de l’Estat. És l’Estat el que lloga o concedeix
l’ús de l’aigua.

Verticalitat:  El govern central, el PCX, els governs locals, les organitzacions
locals del PCX, les cooperatives rurals, els pagesos, les Universitats, el
centres d’investigació, els científics, la indústria  i la banca especialitzada en finançar els projectes agraris, tots
ells coordinats despleguen un nivell més alt de civilització.
Actualment, al 2011, centenars de grans empreses industrials (i
centenars de centres d’investigació) fabriquen una gran gamma de productes al
servei de gran eficiència de l’ús de l’aigua. I milers de grans projectes es
duen a terme amb l’objectiu d’augmentar els recursos hídrics de la nació.

Segons declaracions a la premsa, Chen Lei,
ministre dels recursos hídrics, va dir que la producció d’aliments dels país
seria impulsat per la inversió de 5.000 milions  de iuans (762 milions de dòlars) a l’any en l’expansió de l’ús
del reg de gran eficiència. La primera ampliació es centrarà en 18 milions
d’hectàrees durant els pròxims cinc anys. En l’actualitat, la meitat de les
terres agrícoles de la Xina es basa enterament de la pluja per al seu
proveïment d’aigua, va dir (Chinadaily, 29.03.2011. Podeu veure l’informe
baixant Irrigació
eficient
). O sigui, la meitat de les terres cultivades de la Xina són de
regadiu.

L’actual pla agrari, 2011-2015, preveu
passar d’un rendiment de 6.000 kg. de gra per hectàrea  a 9.000 kg, a les àrees de reg
seleccionades.

Anuncis