Els llinatges mallorquins

      Hi ha ignorants que són intel·ligents i d’altres, d’ignorants, que sempre embullen la troca. En José Ramón Bauza està entre els de la segona categoria. Com a mostra de que és així, en unes declaracions amb motiu de la vaga dels docents, En Bauza,  volent contraposar ”mallorquí” i català, enardit, feia una crida a conservar el llegat ”dels nostres pares i padrins” (cosa que, segons ell, no feien els ensenyants catalanistes de Balears).  Hem de suposar que En Bauzas no podia fer referència al llegat de les mares (Per allò de ”llengua materna”) perquè la seva és forastera (En Bauzas va néixer a Madrid). En Bauzas fa com si no sabés que la repoblació de les Illes, després de la conquesta del rei En Jaume, fou amb pobladors vinguts d’arreu de la Catalunya Comtal.

     El títol de l’article hauria de dir ”l’alt nombre de cognoms mallorquins que coincideixen amb topònims de la Catalunya Comtal fa palès l’origen catalanesc de la població autòctona de Mallorca, Menorca i Eivissa”, títol massa llarg per navegar per la Xarxa.

   Per descomptat, els cognoms de topònims de ciutats i de comarques fa més

evident la relació entre el cognom i el topònim. La gran majoria d’aquests

cognoms són topònims de ciutats, comarques, pobles, viles i, fins i tot, de masies.

    S’ha d’entendre que, seguint la tradició, molts dels nouvinguts eren denominats

segons el seu lloc de procedència.

   Per altra banda, es pot afirmar que els cognoms autòctons de les Illes Balears,

majorment, són indestriables dels de la Catalunya continental, com era de

presumir.

   El llinatge Rosselló, molt corrent a Mallorca, es correspon amb el topònim de el

comtat de el Rosselló (a considerar que al segle XIV, el Regne de Mallorca

comprenia Mallorca i el Rosselló. I que el Rosselló ens fou arravatat pels

francesos, amb conxorxa amb els espanyols, al segle XVII).

   Més poc coneguda és la relació dels llinatges mallorquins amb els topònims

d’altres comtats o comarques, com són els de Cerdà (que deriva de Cerdanya),

Vallespir i Capcir.

   Per descomptat, la relació nominal més coneguda és la referent a les ciutats més

grans del Principat, com es correspon amb Barceló (Referit a la ciutat o al comtat

de Barcelona), Manresa, Mataró, Reus, Vich (referit a la ciutat de Vic), Ripoll,

Berga, Bergues (referit a la ciutat de Berga), Rubí, Balaguer i d’altres.

   Però, en general,  aquesta relació nominal entre llinatges i topònims és mes poc

coneguda o ignorada pels propis portadors dels cognoms. I s’ha de saber que, a un

primer cop d’ull, són més d’un centenar  els llinatges balears de topònim de la

Catalunya Comtal. Vegeu una llista d’aquests llinatges, llista que he fet

improvisadament. Fa així: Alcover, Amengual  Armengol (d’Ermengol) , Blanes,

Caldés (de Calders), Campllong, Capmany, Canyelles (Cañellas és una versió

espúria creada per un funcionari espanyolista), Cardona, Castelló, Cervera

(Servera és espuri), Estaràs,  Gaià (Gayá és espuri), Garau (derivat de Grau?),

Guardiola (Gordiola és espuri), Güell,  Juncosa, Cànoves, Cantarelles, Llançà,

Lledó (de Lladó) Llobera, Llofriu, Mates, Miravet, Morell, Moià, Monserrat (de

Montserrat), Noguera, Perelló, Planells, Pons (de Ponç), Puigcerdà,  Puigserver

(del santuari Mare de Déu de Puigcerver), Ramis, Tous (de Sant Martí de Tous),

Vallès, Vendrell, Vidal (Can Vidal es troba a diversos municipis del Principat) ,

Vilallonga (Villalonga és espuri), i molts d’altres.